Alt Urgell

L'historiador Lluís Obiols va presentar aquest diumenge a Arsèguel un estudi inèdit sobre el bandolerisme de finals del segle XVI al Pirineu. Segons Obiols, Arsèguel va ser un dels centres neuràlgics del bandolerisme durant les darreres dècades del segle XVI fins que el rei, amb l'ajuda de la Generalitat i de diverses tropes enemigues de Joan Cadell, senyor d'Arsèguel, va ordenar la destrucció del castell i del poble d'Arsèguel que es va materialitzar en dos setges durant els anys 1588 i 1592. Obiols va destacar que "el que va passar a Arsèguel durant aquest temps va transformar tot el país" i va afegir que "fins ara s'ha estudiat molt poc la història del Pirineu tot i que aquesta és fonamental per entendre la història de Catalunya". Per Marcel·lí Pascual.

Lluís Obiols va presentar el seu estudi al local social d'Arsèguel davant una cinquantena de persones i durant poc més d'una hora va fer una descripció detallada del paper que va tenir el poble d'Arsèguel durant el segle XVI de la mà dels bandolers liderats pel senyor d'Arsèguel, Joan Cadell, que durant anys es van dedicar a robar, matar i lluitar per tal d'imposar els seus criteris i la seva influència arreu del país.

Tal i com va explicar Obiols, "el senyor d'Arsèguel, Joan Cadell, amb les seves lluites va dividir el país fins al punt que el rei va ordenar, l'any 1588, el setge del castell d'Arsèguel" per tal d'acabar amb l'imperi de la força que els "cadells" imposaven per allí on passaven. Aquest setge es va fer en dos parts i va suposar la destrucció del castell i de tot el poble, així com el final del moviment bandoler d'Arsèguel que tenia ramificacions a tot el país i que durant anys va condicionar i va transformar el territori català, des d'Arsèguel fins a Lleida i Barcelona, passant per Balaguer, Puigcerdà i molts altres indrets del territori.

En el setge d'Arsèguel hi van participar centenars de soldats vinguts de Barcelona, de Lleida, d'Aragó i fins i tot de França, tal i com ha documentat Lluís Obiols.